15è curset - Any 2014

A finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, el paviment era un element que rebia una especial atenció a l'hora de decorar un interior. S'utilitzaven la pedra i la ceràmica, com  a  materials més importants, i, en ocasions, també  la  fusta.  L'any 1876, l'italià  Giovanni  Orsola va introduir  el  paviment hidràulic.En comparació als pavimentsde fusta o marbre, eren fàcils  de  col·locar. Arquitectes, com Puig i Cadafalch, Domènec i Montaner, i altres, han deixat la seva empremta en aquests tipus  de  mosaics.  L'aparició del ciment  i  la seva producció  a  gran escala,  propicià  l'aparició  de  productes  prefabricats,  que  poden competir amb preu  i  facilitat d'instal·lació amb materials tradicionals com  la  pedra,  el  mosaic hidràulic  i  la  ceràmica. Actualment veiem, però, que l'arquitectura moderna torna el ulls als materials de sempre, fa l'ullet a tècniques tradicionals, posant un cop més en evidència que "l'arquitectura popular és l'arquitectura del sentit comú". 

Cervera, Guissona, Manrressa, Castellserà i Tàrrega.
Del 28 de juliol a l'1 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: Paviments, expectatives de futur.
Conclusions del curset