Xerrada "Arquitectura de l'aigua. Construccions rurals resilients al canvi climàtic"

Gestió tradicional de l'aigua en les terres de secà

Tot i la connotació pejorativa que el discurs dominant actual atribueix als secans, aquests  han estat històricament uns territoris vius gràcies a la presència d’aigua, tal com podem percebre encara avui dia a través d’un patrimoni hídric extraordinari.

Empeses per la necessitat, al llarg del temps s’hi van desenvolupar estratègies vers un aprofitament exhaustiu de l’aigua de pluja, tant pels conreus (abancalament i amargenament dels pendents) com per aconseguir i emmagatzemar aigua de boca (basses i aljubs principalment).

Alhora, els aqüífers del fons de les valls principals representaven la reserva d’aigua més important del territori. Mitjançant diversos sistemes de captació i conducció, es facilitava el sanejament de possibles patamolls i ensems es disposava de l’aigua suficient per al reg de l’entorn més proper i la força motriu per funcionar els molins.

A hores d’ara, bona part d’aquests aprofitaments històrics han estat abandonats i la població actual posa tota la confiança en les aportacions externes (molta més quantia) a partir dels rius principals.

Però a banda de l’extraordinària pèrdua patrimonial que això representa, aquesta nova solució pot esdevenir econòmicament cara o prohibitiva, i amb les sequeres actuals no és clar tampoc que sigui una solució definitiva.

Tot plegat ens pot servir de base per a una reflexió profunda vers el pressent i futur d’aquestes terres.

Mateu Esquerda Ribes

Arquitectura de l’aigua. Construccions rurals resilients al canvi climàtic.

Les diferents construccions rurals que podem observar en el paisatge rural de casa nostra són el testimoni silenciós d’un ús intel·ligent de l’aigua per al maneig dels sòls agrícoles i l’ús domèstic.

Els marges de pedra seca representen un marc de referència en la mitigació i adaptació al canvi climàtic basat en la laminació de l’aigua de pluja i retenció d’aquesta aigua en la matriu del sòl que preserven.

- Són construccions sòlides protagonistes d’un edafopaissatge resilient i d’un alt valor agronòmic i cultural!!!

- Cal tenir en compte que la construcció d’un metre lineal de marge de 70 cm d’amplada i un metre d’alçada està construït amb una tona de pedres.

- Aquests paisatges són fruit del lligam estret i l’estima de la gent i els llocs que habitem, perdre aquest vincle és la pèrdua definitiva i deshumanització d’un territori.

David Tous Moner