CURSETS D'ESTIU
 
 

 

  • Els cursets es  van iniciar per l'interès que el tema de l'arquitectura popular
    havia demostrat entre els assistents a les trobades d'artistes a les Pallargues.
     
  • Això demanava desenvolupar  i  aprofundir alguns temes en un marc idoni,
    que,  en principi,  va situar-se  a  diverses localitats de la Segarra i l'Urgell.
     
  • També per posar en  pràctica les idees que s'havien expressat en aquestes
     trobades, que reclamaven actuacions urgents sobre algunes construccions.
     
  • Aquests cursets es fan a primers d'agost,  i els seus continguts es recullen a
     les publicacions corresponents.
     
  • Quan les tinguem enllestides hi posarem les conclusions de cada curset.
     
  • A partir del 14è curset, fet en absència del nostre company i amic Josep
    Mora, que va programar  i  coordinar les anteriors. Intentarem seguir la
    labor que ell va iniciar  i  amb la qual  li  retrem homenatge donant el seu
    nom  a  aquests cursets, que a partir d'ara s'anomenaran: "Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular Josep Mora".
  

 Any 2015
16è curset

 
 
Els arquitectes modernistes apostaren per la recuperació dels elements de forja tradicional  en  la  seva arquitectura,  reivindicant  a  través les formes de treball artesanal, i les qualitats artístiques de la "peça única". Els grans arquitectes  modernistes  empraven  el  ferro de  fosa  en  el sosteniment vertical d'estructures tot  i  que  preferien  la  forja  per als elements ornamentals (reixes, baranes, portes...). Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch,  Domènech  i  Muntaner,  i de Lleida, Francesc  de  Paula Morera  i  Gatell  dissenyaven  els elements  de  ferro que donaren un caràcter personal  i  únic a les seves obres que marcaren època. Avui, en el segle XXI, en un món globalitzat, informatitzat i comunicat, l'acer i els metalls segueixen sent un material primordial pel desenvolupament i  l'esdevenir quotidià.

Cervera, Os de Balaguer, el Talladell, Hostafrancs i Tàrrega.
De l'1 al 7 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: El ferro -i els metalls- expectatives de futur.
Conclusions del curset
   

 Any 2014
15è curset

 
 
A finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, el paviment era un element que rebia una especial atenció a l'hora de decorar un interior. S'utilitzaven la pedra i la ceràmica, com  a  materials més importants, i, en ocasions, també  la  fusta.  L'any 1876, l'italià  Giovanni  Orsola va introduir  el  paviment hidràulic.En comparació als pavimentsde fusta o marbre, eren fàcils  de  col·locar. Arquitectes, com Puig i Cadafalch, Domènec i Montaner, i altres, han deixat la seva empremta en aquests tipus  de  mosaics.  L'aparició del ciment  i  la seva producció  a  gran escala,  propicià  l'aparició  de  productes  prefabricats,  que  poden competir amb preu  i  facilitat d'instal·lació amb materials tradicionals com  la  pedra,  el  mosaic hidràulic  i  la  ceràmica. Actualment veiem, però, que l'arquitectura moderna torna el ulls als materials de sempre, fa l'ullet a tècniques tradicionals, posant un cop més en evidència que "l'arquitectura popular és l'arquitectura del sentit comú".

Cervera, Guissona, Manrressa, Castellserà i Tàrrega.
Del 28 de juliol a l'1 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: Paviments, expectatives de futur.
Conclusions del curset
   

 Any 2013
14è curset

 
Amb  aquest  14è  curset   iniciem   una   nova   etapa   consistent  en desenvolupar  un  tema  monogràfic  a  cada edició.  El  curset  estarà dedicat exclusivament  a  la  calç, que es va emprar a bastament en la construcció fins  a  la  irrupció  del  ciment,  que  va  suposar  la  gran revolució  en  les edificacions del segle passat.  Actualment veiem que l'arquitectura moderna torna el ulls als materials de sempre, posant un cop més  en  evidència que "l'arquitectura popular és l'arquitectura del sentit comú".  A  part  de  la seva versatilitat com  a  morter, la calç es troba entre els materials que evolucionen dins un cicle on al capdavall es retorna  al  producte inicial. Aquest fet satisfà les exigències tant de l'ecologia com de l'economia, aspectes a tenir molt en compte.

Cervera, Seròs, Vallbona de les monges, Anya i Tàrrega.
Del 29 de juliol al 2 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: El futur de la calç.
Conclusions del curset
   
 Any 2012
13è curset 

 
 
En la dècada de 1980 va haver,  arran de la Generalitat restaurada,  un interès cap a les festes  i  actes populars,  així com una revaloració dels nuclis antics de pobles. Augmentaren els grups d'història local i sorgiren revistes en diversos llocs. Van aparèixer entitats i publicacions sobre les construccions rurals. Un patrimoni que perdura amb evidents dificultats. Fa deu anys que convoquem concursos per a la valoració, per part dels propietaris, d'aquests elements.En aquest 13è curset ens volem dedicar amb més profunditat al seu manteniment i restauració.

Cervera, Gàver, La Fuliola, Les Pallargues, Els Plans de Sió i Tàrrega.
Del 30 de juliol al 3 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: Renaixamant o decadència amb les grans infraestructures del territori?
Conclusions del curset.
   

 Any 2011
12è curset 


 
Si entenem per decoració l'embelliment d'elements estructurals, i per ornamentació, l'embelliment de superfícies -com una doble pell-, ens podem adonar, d'entrada, de que el mot decoració és més proper a l'arquitectura popular. Esperem que el coneixement i estudi d'aquest apartat ens ajudarà a situar millor un patrimoni que encara avui és de referència.
Cervera, Guimerà, Pelagalls, Vilanova de Meià, Tàrrega.
1 al 5 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: La moda de la sostenibilitat, pot millorar el camp?
Conclusions del curset.
   
 Any 2010
11è curset 

 
Actualment,  des  de  diferents  indrets,  se'ns  està  avisant  que  comencen  a escassejar  materials com ara  l'acer, i que cal replantejar sistemes constructius per evitar l'ús d'un bé escàs, la producció del qual requereix una gran despesa econòmica. Dins del curs  volen  també  parlar de la gestió.  De com es poden revitalitzar les construccions rurals. Què  es  pot  fer perquè la gent dels pobles estiguin orgullosos d'aquestes construccions. Han de ser rendibles?
Cervera, Sant Guim, Vilalta, Mas de Bondia, Tàrrega.
2 al 6 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: És rendible l'arquitectura popular?
Conclusions del curset.
 
   

 Any 2009
10è curset 

 
 
Els oficis de pagès,  de picapedrer o de paleta han estat oficis creatius,  però basats en l'experiència.  L'artesà ha après a tenir cada vegada mes cura de la natura, que és la font dels materials que acaba manufacturant. La combinació dels materials és comparable a l'ús de les paraules en compondre un poema,
de les notes en una cançó.
Cervera, Montsonís, Anglesola, Massoteres, els Plans de Sió i Tàrrega.
3 al 7 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: Materials tradicionals enfront de materials industrials. No es va fer.       
Conclusions del curset.
   

 Any 2008
9è curset 

 
Ens poden adonar com el concepte actual de sostenibiltat és proper a les maneres que  la  pagesia tradicional conserva, sota  la  irrupció prepotent
de les tecnologies, amb la idea de modernitat.  Les crisis actuals, el canvi climàtic, ens fan mirar enrere...
En el camp de la construcció hi ha solucions  que suposen menys consum d'energia  i  que permeten, entre altres, la recuperació de materials. És un projecte minoritari però que cal conèixer millor perquè pugui ser aplicat.
Cervera, Tarroja, Preixens, Baldomà, els Plans de Sió i Tàrrega.
4 al 8 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: La sostenibilitat, és un tema de moda o una necessitat?         
Conclusions del curset.

   

Any 2007
8è curset 

 

Actualment,  les immobiliàries comencen  a  mirar cap  a  les comarques de l'interior.  A  partir  de  l'experiència que hem sofert al litoral  i  la muntanya,
ens  plantegem  quins  models  de  creixement,  favorables  per  al  territori,
hem de defensar, des del punt de vista de la seva unitat paisatgística.
Cervera, Hostafrancs, Biosca, Ibars-Vilasana, Els Plans de Sió i Tàrrega.
30 de juliol al 3 d'agost. Programa detallat.
Taula rodona: Cal una protecció per a l'espai rural?
Conclusions del curset.
   

 Any 2006
7è curset

 

La relació entre la pagesia tradicional i el turisme rural ha portat a concebre aquest curset, tot volent subratllar el paper de l'arquitectura tradicional com
a factor que remarca una identitat.
Cervera, Gra, Montargull, La floresta, Els Plans de Sió i Tàrrega.
31 de juliol al 4 d'agost de 2006. Programa detallat.
Taula rodona: Com equilibrar els diferents usos del camp
Conclusions del curset.
  

Any 2005
6è curset

 

Aquest any es va dedicar a les construccions de tàpia, o terra, que encara
es veuen al sud de les comarques occidentals.  A  més de  subratllar el seu parentiu amb les que es poden identificar com a tals a les restes de poblats ibèrics,  constatem una característica de l'arquitectura popular consistent a
emprar els materials que es troben a l'abast a cada lloc.
Cervera, Sant Martí de Maldà, Bellpiug, Els Plans deSió, Verdú, Tàrrega.
1-5 d'agost de 2005. Programa detallat. Conclusions del curset.
 

Any 2004
5è curset

 
Dins l'arquitectura popular,  la  religiositat  incideix  en  una  extensa sèrie
d'elements molt lligats  a  la  societat,  generalement rural, on es trobaven,
i que  es  reflectien en aplecs, goigs, rogatives... I  encara  aparicions, etc.
Tot aquest llegat comprèn  des  de  l'arquitectura  romànica  més  senzilla,
d'ermites  i  oratoris,  fins a grans santuaris. Altres elements representatius
són,  per exemple,  les creus de terme,  que es trobaven als encreuaments
de camins, o els cementiris, amb les cèlebres esteles discoïdals. Els signes
religiosos formen  un  món indissociable  de  gran part de l'arquitectura de
tots els temps.
Cervera, Cubells, Els Plans de Sió, Ponts, Sanaüja i Tàrrega, 2-6 d'agost
de 2004. Programa detallat. Conclusions del curset.
 
   

Any 2003
4t curset

 
En aquest curset es tractà de l'arquitectura i dels costums relacionats amb
l'us de l'aigua  a  les poblacions. Les seves aplicacions  i  reglamentacions
dins del món agrícola i ramader: fonts, abeuradors, safareigs, pous de gel, canals, sèquies...
Poblacions que l'acolliren: Cervera, Montroig, Guissona, Artesa de Segre,
les Pallargues,  Agramunt  i  Tàrrega. Programa detallat
Es continuà la reparació de la pleta de Montroig. Conclusions del curset.
 
   

Any 2002
3r curset
 
El tercer curset, agost de 2002,  fou  dedicat  a  l'arquitectura  lligada  als
oficis en l'etapa pre-industrial. Elaboració dels béns bàsics: farina, oli, i ví,
i com es controlava l'aigua.
Les poblacions, Cervera, Torà, Sant Ramon, Puigverd  i  Tàrrega.
Programa detallat.
Es continuà treballant a la pleta de Montroig. Conclusions del curset.
 
   

Any 2001
2n curset
 
Al segon curset,  l'agost  de  2001, se centrà l'atenció sobre la casa com 
a element definidor de l'urbanisme,  i la masia com a model d'implantació 
i de domini  de  l'home al territori. També es parlà de les carrerades i els 
hostals,  elements lligats als desplaçaments dins un mateix territori. Es va 
fer a Cervera, Torà, Agramunt, Sant Martí de Maldà i Tàrrega.
Programa detallat.  Es va iniciar la reparació de la pleta de Montroig.
Conclusions del curset.
 
   

Any 2000
1r curset
 
L'agost del 2000 vam fer el primer curset d'arquitectura popular. Va tenir
lloc a les poblacions de Cervera, Guissona, Torà, les Pallargues i Tàrrega.
Es va fer explicacions teòriques, pràctiques i visites guiades. A les classes
teòriques es va fer la introducció a l'arquitectura popular, especialment de
les cabanes i barraques. Es va reparar un cabana de volta.
Programa detallat.  Conclusions del curset.
 
 

 
 

ÍNDEX

CURSETS