CONCLUSIONS DEL 3r CURSET D'ARQUITECTURA POPULAR
"L'ARQUITECTURA DELS OFICIS"
 
 

Agost de 2002 
 
   
 

-  Cal un treball interdisciplinari de recerca sobre l'arquitectura popular. És tan important estudiar les construccions com conèixer la vida i l'entorn de les persones que la van bastir, utilitzar o deixar perdre. Tot i que ja s'ha fet un notori esforç de catalogació, falta encara inventariar més elements d'aquests i endegar un pla de recuperació per als més destacats dins de la seva tipologia, tot marcant-ne prioritats. És lloable la labor de recuperació dels forns de calç de Tarrés, que s'ha dut a terme darrerament com a elements d'aprofitament i transformació dels recursos naturals de la zona.

-  Cal conservar les construccions singulars d'arquitectura popular atribuint-hi un interès museístic o turístic, com ara muntant rutes o organitzant visites guiades per a grups escolars, plantejant-los com es resolia abans el que ara anomenem sostenibilitat, i mostrant-ne l'interès tècnic i estètic.

-  Convé la rehabilitació dels pous de gel i safarejos públics que estan abandonats o plens de runa en molts indrets de les nostres terres. En aquest sentit, seria interessant la recuperació que han dut a terme a Santa Coloma de Queralt, a Pelagalls o a Agramunt, o com ha passat a Guissona, que la iniciativa privada va començar-ne la rehabilitació i ara l'Ajuntament el recolza i s'hi interessa.

-  Es podria cercar una funció alternativa per tal d'estimular la rehabilitació i conservació d'aquests elements:
 a) servei de suport durant la temporada de la recol·lecció de cara a nous conreus de      regadiu.
 b) recondicionament d'algunes casetes (cabanes de dos pisos) com a possible      allotjament de temporers
 c) reutilitzar les cabanes per amagar elements com els de filtració o bombeig del futur      Canal Segarra-Garrigues.
 d) reposar el funcionament d'alguns molins per a productors de cereal ecològic (civada).

- Conscienciar els propietaris d'elements característics de l'arquitectura popular (cabanes, molins, forns de guix, pous de gel...) del patrimoni que tenen. Tot i ser aquestes comarques de les que tenen potser menys cases de turisme rural, podríem difondre entre el turisme que es mou entorn de l'Àrea de Guissona la riquesa patrimonial de l'entorn (museus de Guissona i Cervera, castells de la Segarra, etc).

- Sensibilitzar les administracions públiques perquè intervinguin activament en defensa del patrimoni arquitectònic popular i integrar-los en instàncies territorials, com han fet amb l'Ecomuseu a les Vall d'Àneu)

- Vetllar per la conservació dels molins que hi ha a la Ribera del Sió (com el de Puigverd d'Agramunt, està molt malmès), i especialment dels que tenen un alt valor històric (com ara el de Castellnou, que és d'estil romànic).

- En aquest sentit, ens cal denunciar la mala gestió duta a terme per certes instàncies públiques permetent l'abocament il·legal d'animals morts al Pou de Gel de Baldomà, el soterrament d'una cabana magnífica a la planta de compostatge d'Agramunt i dels marges de pedra, alguns amb arneres, i una bassa arran de les obres de desviació de l'autovia N-II als afores de Cervera; i darrerament, la implantació del parc eòlic a Catalunya, que pot suposar la destrucció de part del territori per sobreexplotació (170 ventiladors a la serra del Tallat és una barbaritat).

 

   Tàrrega, 9 d'agost de 2002